Les associacions de la Franja reclamen el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó

Les associacions de la Franja reclamen el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó

Calaceit, 18 de juny de 2012

 

Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja i davant la nova proposta de Llei de llengües del Govern d’Aragó

 

DECLAREM

–          Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Rebutgem qualsevol denominació estranya i que no segueix la tradició científica. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp) i ja té una tradició de llengua estàndard fortament lligada a la producció literària dels nostres escriptors i l’ensenyament de la llengua a la Franja.

–          Que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

–           Que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència  lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.

–          Els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.

–          Que ens preocupen profundament les declaracions sobre la derogació de la Llei de llengües vigent que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.

 

EXIGIM

 

–          Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.

–          Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.

–          Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.

–          Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació  i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

 

 

Las asociaciones de la Franja reclaman el reconocimiento de los catalanohablantes en Aragón

Calaceit, 18 de Junio de 2012

 

Las asociaciones culturales históricas de la Franja (el Institut d’Estudis del Baix Cinca, la Associació Cultural del Matarranya y el Centre d’Estudis Ribagorçans) reunidas en la Iniciativa Cultural de la Franja y ante la nueva propuesta de Ley de lenguas del Gobierno de Aragón

 

DECLARAMOS

–                    Que hay unanimidad en la comunidad científica en reconocer las hablas de nuestras comarcas como lengua catalana. Rechazamos cualquier denominación extraña y que no sigue la tradición científica. Cualquier duda al respecto debería ser resuelta con consultas a los departamentos universitarios correspondientes. La lengua catalana es patrimonio de nuestras comarcas históricas (Matarraña, Bajo Cinca, Litera, Ribagorza, Bajo Aragón y Bajo Aragón-Caspe) y ya tiene una tradición de lengua estándar fuertemente ligada con la producción literaria de nuestros escritores y la enseñanza de la lengua en la Franja.

–                    Que este patrimonio se mantiene en una fragilidad excesiva y desde principios de la década pasada ya muestra los primeros síntomas de sustitución lingüística en las áreas más pobladas, convirtiéndose el castellano en lengua de intercomunicación entre catalanohablantes en importantes capas de población joven.

–                    Que el mantenimiento de la lengua catalana como patrimonio de nuestras comarcas depende del reconocimiento de la lengua por parte de las instituciones, y es especialmente necesario que la educación obligatoria asegure la plena competencia lingüística en catalán y en castellano de toda la población de nuestras comarcas. Únicamente una política decidida por la alfabetización en catalán y en castellano de la población escolar puede evitar la fragilidad con que se conserva vivo este patrimonio cultural en la actualidad.

–                    Que los hablantes del catalán y los del aragonés deben tener los derechos lingüísticos asegurados por las instituciones autonómicas, provinciales, comarcales y municipales, para poder desarrollar su actividad en la lengua que elijan.

–                    Que nos preocupan profundamente las declaraciones sobre la derogación de la Ley de lenguas vigente que cuestionan la existencia de esta lengua y los derechos lingüísticos de sus hablantes.

 

EXIGIMOS

–                    Que se reconozca la lengua catalana y la lengua aragonesa en la legislación aragonesa.

–                    Que se aseguren las medidas necesaria para la conservación de la lengua catalana y aragonesa en las comarcas donde es  lengua histórica.

–                    Que la lengua catalana y la lengua aragonesa formen parte activa de la educación para que toda la población  escolar conozca la lengua propia de sus comarcas y el castellano.

–                    Que se hagan de una vez, por parte de las instituciones, campañas activas de información y concienciación de la población de Aragón de que el catalán y el aragonés forma parte irrenunciable de su patrimonio cultural, como forma parte del de toda la humanidad.